Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arrabal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arrabal. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 d’agost del 2020

sis muntatges d'el trole (2011-2017)


ELS ORÍGENS

UNA MICA DE PREHISTÒRIA

L’any 1972, l’historiador Pere Anguera, jove encara, tenia 19 anys, va concórrer amb l’obra “El pas de la basarda”  al XVII Premi Joan Santamaria de Teatre. L’obra va a ser finalista, però el jurat va decidir declarar el premi desert.


Pocs anys més tard, el Pere i jo, a casa de Jaume Vidal Alcover i de Maria Aurèlia Capmany, a Tarragona, tot parlant-ne de passada, aleshores m’havia entestat en representar-la, la varem comentar i immediatament la Maria Aurèlia va recordar que ella formava part del jurat i ens va fer saber que el premi s’havia declarat desert, perquè la censura del moment n’hagués prohibit la seva publicació. 


El Pere va fer petites modificacions al text de l’obra i també va canviar-ne el títol, ara passava a titular-se “Pluja de Clemàstecs”, recordo també que l’escriptor Xesc Barceló va suggerir-ne diferents finals, l’autor, però, va mantenir el final originari.


El Pere i jo varem discutir mil i una vegades la seva  posada en escena, i varem intentar endebades  diverses propostes de muntatge, cap d’elles va regir, la falta de mitjans per una banda i la censura per l’altra, no ho van fer possible.


Ramon Llop


GÈNESI D'EL TROLE


PLUJA DE CLEMÀSTECS

de Pere Anguera

CONGRÉS INTERNACIONAL

PERE ANGUERA 2011

(SALA HORTENSI GUELL)


A conseqüència de la malaurada mort de Pere Anguera el 4 de gener de 2010, Ramon Llop va proposar a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus fer una lectura dramatitzada de l’obra “Pluja de Clemàstecs”. L’acte va tenir lloc el dia 28 de maig de 2010.


Acabada la representació i animats per part del públic i sobretot per la família del Pere, Mercè Costafreda, la seva muller, ens va proposar tornar a representar-la de nou, però aquesta vegada en format teatral i  dins del marc del Congrés Internacional d’Història Pere Anguera de l’any 2011 que s’estava preparant.


La representació va tenir lloc l’11 d’abril a la sala Hortensi Guell del Centre de Lectura de Reus, amb el següent elenc: Dolors Quintana, Ramon Llop, Núria Gondolbeu i Pau Gavaldà, com a actors, i Lluís Ortiz, al disseny d’il·luminació, Pere Líndez, al so,  Victòria Figuerola, en maquillatge i Manolo Allué, escenografia.


FOTOGRAFIES: MATEU SALVAT

Després de la representació ens varem plantejar la necessitat de crear un grup de teatre i fer representacions de l’obra a d’altres indrets, els compromisos personals d’uns i altres no van fer possible reprendre l’obra, però si van servir per posar els fonaments d’un nou grup de teatre. Pau Gavaldà, no va tardar ni poc ni gaire, a proposar-ne el nom i a crear-ne el logotip. El nou grup de teatre s’havia de dir: “EL TROLE” Reus Tarragona y viceversa SUBCOMPANYIA DE TEATRE, ja que estava format inicialment per dos actors de Tarragona i dos de Reus.



D’ON VENIM, QUI SOM

Els membres  que componen l’elenc teatral de “EL TROLE”, actuen, o han actuat amb anterioritat a diferents grups de teatre: La Tartana teatre-estudi (1967 – 1972), El Teatre de Cambra del Centre de Lectura (1972 – 1977)  , La Comissió Gestora de Teatre Municipal (1979 – 1984) que comprenia l’Escola Municipal de Teatre “Bonaventura Vallespinosa” de Reus, El Teatre Estable del Baix Camp (TEBAC) i la programació de “NITS D’ESTIU A LA PALMA”, La Vitxeta” de Reus i el grup deTeatre Popular “TeclaSmits” de Tarragona...

Antoni Giménez, Eduardo Gonzalez i Andreu Ortiz  durant la representació de Woyzeck de George Büchner (Muntatge de L’Escola Municipal de Teatre Bonaventura Vallespinosa 1980). Director: Eduardo González (Director de L’Escola...) 

 

Antoni Giménez en un assaig de “Cançons perdudes” de J.M. Benet i Jornet Grup de Teatre Independent “La Tartana Teatre-Estudi” (1971) Direcció: Ramon Gomis

Victòria Figuerola durant la representació de “Acte sense paraules” de Samuel Beckett (Muntatge de L’Escola Municipal de Teatre Bonaventura Vallespinosa 1982). Direcció: Ricard Sierra (Professor de l’Institut del Teatre de Barcelona)

Esteve Masalles, Núria Gondolbeu, Ramon Llop, i Pau Gavaldà  amb el (Grup “TeclaSmit”) amb el muntatge  “Invasions subtils” de Pere Calders. Direcció: Sergi Xirinachs.
 
Dolors Quintana en l’adaptació teatral del poema "Una dona, tres dones" de Sylvia Plath .(2012) A càrrec del grup de teatre L'ENRAMADA. del Catllar.  Direcció de Josep M. Puig Baiget

 

 falta una foto

Antoni Giménez (Teatre Fortuny- 1999) “Reus París Londres” muntatge realitzat i dirigit per Lluís Pasqual

 Al grup “EL TROLE” també s’hi han incorporat membres que venen del món de la música, o que s’incorporen a propostes puntuals com ho ha fet per exemple el SEXTET MONTEROLS (Maria Cabré violi, Jordi Gomis fagot, Raquel Gomis Trompa, Francesc Marín violi,  Joan Pujol flauta contralt i acordió,Pere Vinaixa violi) i també d’altres dels seus components s’han anat incorporant a partir de projectes teatrals més recents.




PRIMER MUNTATGE

El primer muntatge del grup va tenir lloc a finals de 2013 dins el marc del Teatre Sala Santa Llúcia. L’espectacle que constava de dues parts i tenia una durada aproximada de quasi tres hores.

Adjuntem el text del programa de mà i un reguitzell d’imatges del mateix, per tal de donar una idea gràfica del seu contingut  i a quin fragment de l’obra corresponen.





























 

SEGON MUNTATGE

El 31 de juliol de 2014 i dins la programació de “ESTIU A LA FRESCA” presentem als Jardins de la Casa Rull la preestrena del segon muntatge: “TRIP.TIC”. Una adaptació de textos de tres autors: Karl Valentin, Pere Calders i Guy Foissy.

La seva estrena definitiva va ser el gener de 2015 i després se’n van fer diverses representacions més.





EL DIARI (GUY DE FOISSY



GUERRA I PAU (KARL VALENTIN)

 CANÇO DE LES QUATRE ESTACIONS (KARL VALENTIN)

falten dues fotos

(2) CARTELL ESTRENA

(3) EL CRIM (PERE CALDERS


TERCER  MUNTATGE
 


QUART  MUNTATGE
 

“NO HI HAVIA RES A DIR”

Els homenets de Xavier Amorós

Un muntatge teatral a partir de textos, procedents de l’obra “Temps estranys”

“No hi havia res a dir” Els homenets de Xavier Amorós És una combinació de proses i poesies, la selecció de les quals ha dut a terme el poeta i escriptor Antoni Nomen.

“No hi havia res a dir” està centrat, substancialment, en anècdotes, els protagonistes de les quals es van encongir de manera ostensible sota el règim dictatorial que els va tocà viure.

 “No hi havia res a dir” ens porta, amb la ironia i bon humor de Xavier Amorós, a un Reus trist i fosc i, alhora, divertit.

TEXT PROGRAMA DE MÀ:

 

Aquests dos darrers muntatges teatrals: “Àligues vençudes” i “No hi havia res a dir” estan indicats tan pel seu contingut literari com el de referència històrica per a escoles de BUP i d’ESO, així com també per a tota mena de públic.

Ambdós  espectacles segueixen actius a l’agenda i es pot convenir la seva representació  amb 15 dies d’antelació.

Ho acompanyem d’algunes fotografies corresponents a diferents moment de l’obra.

CINQUÈ  MUNTATGE


(Adaptació lliure de textos teatrals d'Angelo Beolco dit Ruzante.)

DE L'AUTOR:

Angelo Beolco, dit Ruzante, dramaturg provocador i actor, va néixer l'any 1502 i va morir el 17 de març de 1542 quan es preparava per actuar a L’academie degli inframmanti en l’obra “La Chance” de Sperone Speroni. Els personatges de les seves comèdies van determinar els
arquetípics de les màscares de la Commedia dell'Arte de la qual se'l
considera precursor.

 

DE L'OBRA:

Els elements bàsics del muntatge que presentem, pertanyen a "Due Dialoghi in lingua rustica": "El qui torna de la guerra" considerada el moment més representatiu del teatre ruzantià i "Bilora". Ambdues peces estan emmarcades dins el context de les guerres d'Itàlia: la Lliga de Cambray, la Lliga Santa, les guerres amb França...

 

Les dues històries se solapen l’una amb l'altra mitjançant vuit cançons procedents d’altres autors: Pere Anguera, Bertolt Brecht, Mariano Carinyena, Peter Hacks, i Jordi Sarsanedes. Les versió i traducció  catalana de les mateixes correspon a Feliu Formosa, Antoni Nomen i Carme Serrallonga.

 

El muntatge a traves de la mirada irònica dels seus protagonistes ens mostra el reflex d’una societat assolada per les conseqüències de la guerra.

 

"SI TENS GANA MENJA'T LA CAMA" comèdia i alhora drama es la dolorosa marxa dels pobres camperols obligats abandonar la terra i a emigrar envers les ciutats. La marxa dels vençuts: misèria, fam i amor

 

 

D’Angelo Beolco dit Ruzante se n’ha dit:

 

Antoni Gramsci: "Angelo Beolco dit Ruzante fou descobert Maurice Sand, fill de George Sand, que el va considerar no solsament més important que Ariosto com a comediògraf ,,, sinó fins i tot que Maquiavel i el qualifica de precursor de Molière i del naturalisme francès modern."

 

Dario Fo (Premi Nobel 1997):

"Ruzante è il nostro Shakespeare”

  

DRAMATIS PERSONAE

Bilora Òscar Aymami. Veïna segona Àngels Declara.

Veu de la Història primera, Una noble dama, Veïna i Màscara primera Halyna Dukhnitska.

Veu de la Història segona i Pinxo Victòria Figuerola.

Cardenal Marco Cornaro i Vell Andronico Pau Gavaldà.

Menato Antoni Giménez.

Angelo Beolco, Ruzante i Zane Ramon Llop.

Nyua Mònica Ors.

Pitaro Andreu Ortiz.

Mascara segona i Dina Elisenda Pagès.

Dissenyador gràfic Pau Gavaldà. 

Disseny de vestuari Montse Farrés.

Luminotècnia Josep M. Vallés. 

Direcció musical i Arranjaments musicals Joan Pujol.

Intèrprets de les cançons Òscar Aymami, Halyna Dukhnitska, Victòria Figuerola, Pau Gavaldà i Joan Pujol.

Espai escènic I escenografia Ramon Llop i Joaquim Miralles.

Col·lectiu de direcció Pau Gavaldà, Antoni Jiménez i Ramon Llop.

Adaptació teatral i direcció Ramon Llop.

Dissabte 27, a 2/4 de 9 del vespre, i diumenge 28, a les 6 de la tarda,
a la SALA SANTA LLÚCIA DE REUS, Raval Robuster, 34

 "EL TROLE" Reus Tarragona y viceversa. Subcompanyia de teatre

 
ESTRENA DEL  MUNTATGE  TEATRAL

"SI TENS GANA MENJA’T LA CAMA"
Una adaptació lliure de diversos textos teatrals d’Angelo Beolco, dit Ruzante


`
NOTÍCIA BREU DE L'AUTOR
Angelo Beolco, dit Ruzante, dramaturg provocador i actor, va néixer l’any 1502 i va morir el 17 de març de 1542 just quan es preparava per actuar a L’Academie degli inframmanti en l’obra “La Chance”, d’Sperone Speroni.  

 Els personatges de les seves comèdies van determinar els arquetípics de les màscares de la Commedia dell’Arte de la qual se’l considera precursor.

DE L’OBRA
Els elements bàsics del muntatge que presentem pertanyen a "Due Dialoghi in lingua rustica”:  "El qui torna de la guerra", considerada com el moment més representatiu del teatre ruzantià, i "Bilora", que, per primera vegada en la història de la comèdia italiana, l’obra conclou amb un assassinat.

 

DEL CONTEXT HISTÒRIC

Ambdues peces estan emmarcades a la primera meitat del segle XVI, un període políticament conflictiu, de tensions socioculturals i de molta inestabilitat com a conseqüència de les guerres d’Itàlia: la Lliga de Cambray, la Lliga Santa, les guerres amb França...

 

DEL MUNTATGE
En el treball de dramatúrgia s’ha inclòs una escena de l’obra "Woyzeck", de l’alemany George Büchner, i d’altres fragments ruzantians pertanyents a la

“Prima Oratione” ,Dialogo facetissimo et ridicolossisimo” i La Moscheta.

Les dues històries que vertebren el muntatge "El qui torna de la guerra"  i "Bilora" se solapen una amb l’altra mitjançant nou cançons procedents d’altres autors: Pere Anguera, Bertolt Brecht, Mariano Cariñena i Peter Hacks.

 

Les adaptacions i les versions fetes al català dels textos i les cançons que conformen aquest muntatge teatral corresponen a

Pere Anguera,  Feliu Formosa, Ramon Llop, Francesc Nel·lo,

Antoni Nomen, Jordi Sarsanedes i Carme Serrallonga.

 

DE LES CANÇONS

“Cançó de bressol” pertany a l’obra LA “COURAGE I ELS SEUS FILLS”, de Bertolt Brecht (traducció i versió de Carme Serrallonga); “Cançó del reclutador” pertany a l’obra “EL MOLINER DE SANSSOUCI”, de Peter Hacks (versió d’Antoni Nomen a partir d’una traducció castellana de Mariano Carinyena); “Cançó de les angunies de l’amor”, d’Angelo Beolco (traducció i versió de Feliu Formosa); “Cançó de la venda de l’amor” pertany a la versió de Mariano Cariñena de l’obra WOYZECK”, de George Büchner (traducció i versió catalana de Pere Anguera); “Cançó de la bossa plena”, de Pere Anguera; “Cançó dels qui tornen de la guerra”, de Jordi Sarsanedes; “Cançó: La camisa de Maria” pertany a l’obra “GALILEU GALILEI”, de Bertolt Brecht (traducció i versió de Carme Serrallonga); “Cançó del lumpen”, de Mariano Carinyena, va ser inclosa dins la versió del mateix autor de l’obra WOYZECK”, de George Büchner (traducció i versió catalana de Pere Anguera) i “Cançó de Salomó” pertany a l’obra LA “COURAGE I ELS SEUS FILLS”, de Bertolt Brecht (traducció i versió de Carme Serrallonga).

 

"SI TENS GANA MENJA’T LA CAMA"

és comèdia i alhora drama.

 

"SI TENS GANA MENJA’T LA CAMA"

és la penosa marxa del vençuts, les seves misèries, la fam i l’amor.

 

"SI TENS GANA MENJA’T LA CAMA"

reflecteix amb ironia una societat assolada pels desastres de la guerra i la defraudació del recurs aleatori d’un servei militar.

 

"SI TENS GANA MENJA’T LA CAMA"

és la dolorosa marxa que, obligats per la guerra, han de dur a terme els pobres camperols del Vèneto, que malvivien aferrats a la terra per contractes lleonins i per la pràctica de la usura, a deixar llurs terres i emigrar envers la ciutat.

 

SE N’HA DIT


Antoni Gramsci: “Angelo Beolco, dit Ruzante, fou descobert per Maurice Sand, fill de George Sand, que el va considerar no solament més important que Ariosto com a comediògraf, sinó fins i tot que Maquiavel i el qualifica de precursor de Molière i del naturalisme francès modern.”

 

Vito Pandolfi: “Ruzante representa una tipologia subalterna i reuneix en els seus personatges i en les seves burles amargues el sarcasme que li inspira la història”.


Dario Fo: “Ruzante è il nostro Shakespeare”


FOTOGRAFIES D’ALGUNS MOMENTS DE L’OBRA
















 SISÈ  MUNTATGE

“GUERNICA” de Fernando Arrabal 

(versió catalana de Ramon Llop)


El 26 d’abril de 1937 la ciutat de Gernika va ser bombardejada per la Legió Condor Alemanya, que donava suport al cop d’estat militar contra la Segona República espanyola i que capitanejà el general africanista Francisco Franco. El bombardeig de Gernika fou un experiment militar dels nazis. Per primera vagada en la història de les guerres modernes la població civil fou massacrada  durant més de tres intenses hores per les bombes.

 Guernica de Fernando Arrabal fou escrita l’any 1959 amb francès, justament el mateix any que s’inaugura El Valle de los Caidos.

 L’obra transcorre en el període de temps que dura el bombardeig de Gernika. Un matrimoni vell és sorprès per l’atac aeri. La dona és atrapada al vàter mentre llegeix.  El vell intenta endebades alliberar-la, mentre tant  dialoguen i discuteixen de l’amor, la rutina, el sexe, la gelosia... , finalment, incapaços de comprendre l’objectiu de la guerra, moren enterrats pels enderrocs. 

 

 

NOTA de PREMSA

 

NOVA REPRESENTACIÓ

GUERNIKA de Fernando Arrabal a càrrec de “EL TROLE”.

El proper diumenge dia 27 a les 7 de la tarda, dins el marc de l’escenari del teatre SALA SANTA LLÚCIA  de Reus , el grup de teatre “El Trole” Reus-Tarragona y viceversa. Subcompanyia de Teatre durà a terme la reestrena de l’obra teatral “Guernica” de Fernando Arrabal, el text ha estat traduït i adaptat al català per Ramon Llop i l’obra s’havia publicat en castellà el 1961 amb el nom de “Ciugrena” segurament per evitar problemes amb la censura franquista.

Fernando Arrabal, nascut a Melilla l’any 1932, va cursa la carrera de Dret a Madrid, però des de 1954 viu a França, escrivint les seves obres en francès. Arrabal és un autor molt prolífic i gaudeix d’una presència continua als escenaris francesos. La seva obra ha estat  reconeguda arreu del món, sobretot,  als Estats Units, Brasil, Japó i Alemanya. Tan el seu teatre com les seves pel·lícules (“Visca la mort!” i “J’irai comme un cheval”) han estat acompanyades de l’escàndol i la polèmica.

El fet que la seva mare, desaforada franquista,  denuncies el 17 de juliol al seu pare, militar de tendència republicana, el qual va ser empresonat, torturat i finalment internat en un psiquiàtric, el fet que ni tan sols pogués ser pronunciat el seu nom, i el pes d’una educació basada amb el lema Déu, família i pàtria va marcar a l’autor per sempre.

El món d’Arrabal pertany a l’absurditat i la seva obra està molt influïda per Samuel Beckett del qual n’és admirador així com també de Kafka, Breton i de Tristan Tzara, al qui considera un dels seus mestres.

Els personatges d’Arrabal miren el món amb la innocència d’uns ulls infantils, i com nens , són unes vegades cruels i d’altres víctimes de la seva pròpia crueltat, un món on la crueltat i la tendresa es barreja, un món que també els hi és cruel i hostil. Vito Pandolfi diu d’ell que “el seu teatre vol ser, sobretot, una cerimònia, una festa, que barreja el sacríleg i el sagrat, l’erotisme i el misticisme, la “mise a mort” i l’exaltació de la vida.

Guernica fou escrita l’any 1959 amb francès, justament el mateix any que s’inaugura El Valle de los Caidos. L’obra transcorre en el següent context històric: el 26 d’abril de 1937 la ciutat de Gernika va ser bombardejada per la Legió Condor Alemanya, que donava suport al cop d’estat militar contra la Segona República espanyola i que capitanejà el general africanista Francisco Franco. El bombardeig de Gernika fou un experiment militar dels nazis. Per primera vagada en la història de les guerres modernes la població civil fou massacrada  durant més de tres intenses hores per les bombes.

L’obra transcorre en el període de temps que dura el bombardeig de Gernika. Un matrimoni vell és sorprès per l’atac aeri. La dona és atrapada al vàter mentre llegeix.  El vell intenta endebades alliberar-la, mentre tant  dialoguen i discuteixen de l’amor, la rutina, el sexe, la gelosia... , finalment, incapaços de comprendre l’objectiu de la guerra, moren enterrats pels enderrocs.

Guernica fou estrenada en alemany a càrrec de la companyia de Schlosstheater i fou representada a París el juny de 1961 en el Teatre Vieux-Colombier en el marc del Teatre de les Nacions.