GUARDEU-ME LA PARAULA
Espectacle sobre textos de Xavier Amorós
Reus, Teatre Bartrina, 12 de novembre de 2023, a les 18:00
Reus, Sala Santa Llúcia, 18 de febrer de 2024, a les 19:00
FITXA ARTÍSTICA
Dramatúrgia: Quim Besora, Ramon Llop i Antoni Nomen
Textos: Xavier Amorós Corbella, Xavier Amorós Solà i Antoni Nomen
Direcció: Ramon Llop
Audiovisuals: Joaquim Miralles i Antoni Pérez-Portabella
Intèrprets principals: Xavier Amorós Corbella, Antoni Giménez i Anna Simó
Altres intèrprets: Quim Besora, Jaume Ciurana, Antònia Farré, Joel Escoté, Josep Maria Gort, Ramon Llop, Marta Llorens, Rosa Mateu, Antoni Nomen, Roser Parra, Josep Maria Pinyol, Dolors Quintana, Montserrat Rofes, Lluís Sirolla, Lluc Soler i Aicard Verderas
Tècnics: Teatre Bartrina, Ramon Llop i Joaquim Miralles
Vestuari: Bravíum Teatre i El Trole
Producció: Quim Besora
Comunicació: Col·lectiu Ballerina i Marta Colom
L’ESPECTACLE GUARDEU-ME LA PARAULA
Antoni Nomen
L’espectacle teatral Guardeu-me la paraula ofereix un recorregut biogràfic i intel·lectual per l’obra poètica de maduresa i per la narrativa memorialística de Xavier Amorós, considerant en especial la funció testimonial que exerceixen en ampliar la consciència individual de l’autor a la semblança col·lectiva de la societat en què visqué immers, sobretot al llarg del període que va del segon decenni del segle XX fins a la mort de Franco, el 1975.
El títol Guardeu-me la paraula recupera el del primer llibre individual de poesies d’Amorós, publicat el 1962, i s’ha triat homenatjant la trajectòria cívica de l’escriptor, enguany que se’n commemora el centenari del naixement. El prologuista del llibre explica que “El títol ja n’insinua l’abast. A Reus, pagesos i comerciants solen guardar-se la paraula en tractar llurs afers, d’acord amb l’ètica professional més estricta. Guardeu-me la paraula, doncs, és una expressió tota popular que ens indica no sols la vinculació del poeta a una població determinada, ans també una estricta voluntat ètica de relació social.” Avui, parlar de pagesos i de “guardeu-me la paraula” ens remet nostàlgicament al temps en què la paraula donada i una encaixada valien més que un contracte signat, però també palesa com el testimoni d’Amorós ens connecta amb el passat encara pròxim però que el temps esborra inexorablement.
L’espectacle escenifica només textos del mateix Amorós, tret d’una exposició discursiva del seu fill Xavier Amorós Corbella, crític, poeta i bon coneixedor de la poesia paterna, analitzant en persona la trajectòria poètica del progenitor.
El muntatge d’El Trole s’estructura en dos blocs. El primer, centrat en la poesia, repassa la biografia d’Amorós des del final de l’adolescència —quan, a divuit anys, la mort del pare li comporta l’entrada a l’edat adulta— fins a la quarantena —quan decideix abandonar el conreu de la poesia. Presenta el mateix Amorós, ja gran, amb setanta-cinc anys, reflexionant sobre el paper de la memòria i de l’objectivitat en la seva escriptura, que el duu a evocar els ancestres familiars. I acaba amb la reflexió analítica del fill envers la poesia del pare.
La segona part agrupa deu esquetxos que, amb un to més desenfadat, actuen com a contrapunt a la “seriositat” de la primera part i alhora tradueixen la voluntat memorialista de la prosa d’Amorós. Escenografien, de diferents maneres sempre àgils, episodis no exempts de càrrega esperpèntica sobre variades relacions socials observades de prop per ell. Les anècdotes acostumen a tancar-se amb una moralitat exemplificadora del que va comportar viure sota el franquisme i acaben, significativament, amb un episodi verídic i grotesc protagonitzat pel mateix general Franco.