 | |
UNA MICA DE PREHISTÒRIA
L’any 1972, l’historiador Pere Anguera, jove encara, tenia 19 anys, va concórrer amb l’obra “El pas de la basarda” al XVII Premi Joan Santamaria de Teatre. L’obra va a ser finalista, però el jurat va decidir declarar el premi desert.
Pocs anys més tard, el Pere i jo, a casa de Jaume Vidal Alcover i de Maria Aurèlia Capmany, a Tarragona, tot parlant-ne de passada, aleshores m’havia entestat en representar-la, la varem comentar i immediatament la Maria Aurèlia va recordar que ella formava part del jurat i ens va fer saber que el premi s’havia declarat desert, perquè la censura del moment n’hagués prohibit la seva publicació.
El Pere va fer petites modificacions al text de l’obra i també va canviar-ne el títol, ara passava a titular-se “Pluja de Clemàstecs”, recordo també que l’escriptor Xesc Barceló va suggerir-ne diferents finals, l’autor, però, va mantenir el final originari.
El Pere i jo varem discutir mil i una vegades la seva posada en escena, i varem intentar endebades diverses propostes de muntatge, cap d’elles va regir, la falta de mitjans per una banda i la censura per l’altra, no ho van fer possible.
Ramon Llop
GÈNESI D'EL TROLE
PLUJA DE CLEMÀSTECS
de Pere Anguera
CONGRÉS INTERNACIONAL
PERE ANGUERA 2011
(SALA HORTENSI GUELL)
A conseqüència de la malaurada mort de Pere Anguera el 4 de gener de 2010, Ramon Llop va proposar a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus fer una lectura dramatitzada de l’obra “Pluja de Clemàstecs”. L’acte va tenir lloc el dia 28 de maig de 2010.
Acabada la representació i animats per part del públic i sobretot per la família del Pere, Mercè Costafreda, la seva muller, ens va proposar tornar a representar-la de nou, però aquesta vegada en format teatral i dins del marc del Congrés Internacional d’Història Pere Anguera de l’any 2011 que s’estava preparant.
La representació va tenir lloc l’11 d’abril a la sala Hortensi Guell del Centre de Lectura de Reus, amb el següent elenc: Dolors Quintana, Ramon Llop, Núria Gondolbeu i Pau Gavaldà, com a actors, i Lluís Ortiz, al disseny d’il·luminació, Pere Líndez, al so, Victòria Figuerola, en maquillatge i Manolo Allué, escenografia.
.jpg) |
FOTOGRAFIES: MATEU SALVAT |
Després de la representació ens varem plantejar la necessitat de crear un grup de teatre i fer representacions de l’obra a d’altres indrets, els compromisos personals d’uns i altres no van fer possible reprendre l’obra, però si van servir per posar els fonaments d’un nou grup de teatre. Pau Gavaldà, no va tardar ni poc ni gaire, a proposar-ne el nom i a crear-ne el logotip. El nou grup de teatre s’havia de dir: “EL TROLE” Reus Tarragona y viceversa SUBCOMPANYIA DE TEATRE, ja que estava format inicialment per dos actors de Tarragona i dos de Reus.
Els
membres que componen l’elenc teatral de
“EL TROLE”, actuen, o han actuat amb anterioritat a diferents grups de teatre:
 |
Antoni Giménez, Eduardo Gonzalez
i Andreu Ortiz durant la representació
de Woyzeck de George Büchner (Muntatge de L’Escola Municipal de
Teatre Bonaventura Vallespinosa 1980). Director: Eduardo González (Director de
L’Escola...) |
 |
Antoni Giménez en un assaig de “Cançons
perdudes” de J.M. Benet i Jornet Grup de Teatre Independent “ |
 |
| Victòria Figuerola durant la representació de “Acte sense paraules” de Samuel Beckett (Muntatge de L’Escola Municipal de Teatre Bonaventura Vallespinosa 1982). Direcció: Ricard Sierra (Professor de l’Institut del Teatre de Barcelona) |
 |
| Esteve Masalles, Núria Gondolbeu, Ramon Llop, i Pau Gavaldà amb el (Grup “TeclaSmit”) amb el muntatge “Invasions subtils” de Pere Calders. Direcció: Sergi Xirinachs. |
 |
| Dolors Quintana en l’adaptació teatral del poema "Una dona, tres dones" de Sylvia Plath .(2012) A càrrec del grup de teatre L'ENRAMADA. del Catllar. Direcció de Josep M. Puig Baiget |
falta una foto
Antoni Giménez (Teatre Fortuny-
1999) “Reus París Londres” muntatge realitzat i dirigit per Lluís
Pasqual
El primer
muntatge del grup va tenir lloc a finals de 2013 dins el marc del Teatre Sala
Santa Llúcia. L’espectacle que constava de dues parts i tenia una durada
aproximada de quasi tres hores.
Adjuntem el text del programa de
mà i un reguitzell d’imatges del mateix, per tal de donar una idea gràfica del
seu contingut i a quin fragment de
l’obra corresponen.
.jpg)
SEGON MUNTATGE
El 31 de juliol de 2014 i dins la
programació de “ESTIU A
La seva estrena definitiva va ser el gener de 2015 i després se’n van fer diverses representacions més.
 |
EL DIARI (GUY DE FOISSY |
 |
| GUERRA I PAU (KARL VALENTIN) |
 |
| CANÇO DE LES QUATRE ESTACIONS (KARL VALENTIN) |
falten dues fotos
(2) CARTELL ESTRENA
(3) EL CRIM (PERE CALDERS
“NO
HI HAVIA RES A DIR”
Els
homenets de Xavier Amorós
Un
muntatge teatral a partir de textos, procedents de l’obra “Temps estranys”
“No hi havia res a dir” Els homenets de Xavier
Amorós És una combinació de proses i poesies, la selecció de les quals ha
dut a terme el poeta i escriptor Antoni Nomen.
“No hi havia res a dir” està centrat, substancialment, en anècdotes, els
protagonistes de les quals es van encongir de manera ostensible sota el règim
dictatorial que els va tocà viure.
“No hi havia res a dir” ens porta, amb la ironia i bon humor de Xavier Amorós, a un
Reus trist i fosc i, alhora, divertit.
TEXT PROGRAMA DE MÀ:
Aquests
dos darrers muntatges teatrals: “Àligues vençudes” i “No hi havia res a dir”
estan indicats tan pel seu contingut literari com el de referència històrica
per a escoles de BUP i d’ESO, així com també per a tota mena de públic.
Ambdós espectacles segueixen actius a l’agenda i es
pot convenir la seva representació amb
15 dies d’antelació.
Ho
acompanyem d’algunes fotografies corresponents a diferents moment de l’obra.
CINQUÈ MUNTATGE
(Adaptació lliure de textos teatrals d'Angelo Beolco dit Ruzante.)
DE L'AUTOR:
Angelo Beolco, dit Ruzante, dramaturg
provocador i actor, va néixer l'any 1502 i va morir el 17 de març de 1542 quan
es preparava per actuar a L’academie degli inframmanti en l’obra “
arquetípics de les màscares de
considera precursor.
DE L'OBRA:
Els elements bàsics del muntatge que
presentem, pertanyen a "Due Dialoghi in lingua rustica": "El qui torna de la guerra"
considerada el moment més representatiu del teatre ruzantià i "Bilora". Ambdues peces estan
emmarcades dins el context de les guerres d'Itàlia:
Les dues històries se solapen l’una amb
l'altra mitjançant vuit cançons procedents d’altres autors: Pere Anguera,
Bertolt Brecht, Mariano Carinyena, Peter Hacks, i Jordi Sarsanedes. Les versió
i traducció catalana de les mateixes
correspon a Feliu Formosa, Antoni Nomen i Carme Serrallonga.
El muntatge a traves de la mirada irònica
dels seus protagonistes ens mostra el reflex d’una societat assolada per les
conseqüències de la guerra.
"SI
TENS GANA MENJA'T
D’Angelo Beolco dit Ruzante se n’ha dit:
Antoni
Gramsci: "Angelo Beolco dit Ruzante fou
descobert Maurice Sand, fill de George Sand, que el va considerar no solsament
més important que Ariosto com a comediògraf ,,, sinó fins i tot que Maquiavel i
el qualifica de precursor de Molière i del naturalisme francès modern."
Dario Fo (Premi Nobel 1997):
"Ruzante è il nostro Shakespeare”
DRAMATIS
PERSONAE
Bilora Òscar Aymami.
Veïna segona Àngels Declara.
Veu de
Veu de
Cardenal
Marco Cornaro
i Vell Andronico Pau Gavaldà.
Menato
Antoni
Giménez.
Angelo
Beolco, Ruzante i Zane Ramon Llop.
Nyua Mònica Ors.
Pitaro
Andreu
Ortiz.
Mascara
segona i
Dina Elisenda Pagès.
Dissenyador gràfic Pau Gavaldà.
Disseny de vestuari Montse Farrés.
Luminotècnia Josep M. Vallés.
Direcció
musical
i Arranjaments musicals Joan Pujol.
Intèrprets
de les cançons Òscar
Aymami, Halyna Dukhnitska, Victòria Figuerola, Pau Gavaldà i Joan Pujol.
Espai
escènic I
escenografia Ramon Llop i Joaquim Miralles.
Col·lectiu de direcció Pau Gavaldà, Antoni Jiménez i Ramon Llop.
Adaptació teatral i direcció Ramon Llop.
.jpg){kind=link}
Dissabte
a
"EL TROLE" Reus
Tarragona y viceversa. Subcompanyia de teatre
ESTRENA DEL MUNTATGE
TEATRAL
"SI
TENS GANA MENJA’T
Una adaptació lliure de diversos
textos teatrals d’Angelo Beolco, dit Ruzante
`NOTÍCIA BREU DE
L'AUTOR
Angelo Beolco, dit
Ruzante, dramaturg provocador i actor, va néixer l’any 1502 i va morir el 17 de
març de 1542 just quan es preparava per actuar a L’Academie degli inframmanti
en l’obra “
DE L’OBRA
Els elements bàsics del
muntatge que presentem pertanyen a "Due Dialoghi in lingua rustica”: "El qui torna de la guerra",
considerada com el moment més representatiu del teatre ruzantià, i "Bilora",
que, per primera vegada en la història de la comèdia italiana, l’obra conclou
amb un assassinat.
DEL CONTEXT HISTÒRIC
Ambdues peces estan emmarcades a la
primera meitat del segle XVI, un període políticament conflictiu, de tensions
socioculturals i de molta inestabilitat com a conseqüència de les guerres
d’Itàlia:
DEL MUNTATGE
En el treball de
dramatúrgia s’ha inclòs una escena de l’obra "Woyzeck", de
l’alemany George Büchner, i d’altres
fragments ruzantians pertanyents a la
“Prima
Oratione” , “Dialogo
facetissimo et ridicolossisimo” i “
Les dues històries que vertebren el
muntatge "El qui torna de la guerra" i "Bilora" se solapen una amb
l’altra mitjançant nou cançons procedents d’altres autors: Pere Anguera, Bertolt Brecht, Mariano Cariñena i Peter Hacks.
Les adaptacions i les versions fetes
al català dels textos i les cançons que conformen aquest muntatge teatral
corresponen a
Pere Anguera, Feliu Formosa, Ramon Llop, Francesc Nel·lo,
Antoni Nomen, Jordi
Sarsanedes i Carme Serrallonga.
DE LES CANÇONS
“Cançó
de bressol” pertany a
l’obra LA “COURAGE I ELS SEUS FILLS”,
de Bertolt Brecht (traducció i versió de
Carme Serrallonga); “Cançó del
reclutador” pertany a l’obra “EL MOLINER DE SANSSOUCI”, de Peter
Hacks (versió d’Antoni Nomen a partir
d’una traducció castellana de Mariano Carinyena); “Cançó de les angunies de l’amor”, d’Angelo Beolco (traducció i versió de Feliu
Formosa); “Cançó de la venda de
l’amor” pertany a la versió de Mariano
Cariñena de l’obra “WOYZECK”, de George Büchner (traducció i versió catalana de Pere
Anguera);
“Cançó de la bossa plena”, de
Pere Anguera; “Cançó dels qui tornen de
la guerra”, de Jordi Sarsanedes; “Cançó:
La camisa de Maria” pertany a l’obra “GALILEU
GALILEI”, de Bertolt Brecht (traducció
i versió de Carme Serrallonga);
“Cançó del lumpen”, de Mariano
Carinyena, va ser inclosa dins la versió del mateix autor de l’obra “WOYZECK”, de George Büchner
(traducció i versió catalana de Pere Anguera) i “Cançó de Salomó” pertany a l’obra LA “COURAGE I ELS SEUS FILLS”, de Bertolt Brecht (traducció i versió de Carme Serrallonga).
"SI TENS GANA MENJA’T
és comèdia i alhora drama.
"SI TENS GANA MENJA’T
és la penosa
marxa del vençuts, les seves misèries, la fam i l’amor.
"SI TENS GANA MENJA’T
reflecteix
amb ironia una societat
assolada pels desastres de la guerra i la defraudació del recurs aleatori d’un
servei militar.
"SI TENS GANA MENJA’T
és la dolorosa
marxa que, obligats per la guerra, han de dur a terme els pobres camperols del
Vèneto, que malvivien
aferrats a la terra per contractes lleonins i per la pràctica de la usura, a deixar llurs terres i emigrar envers la
ciutat.
SE N’HA DIT
Antoni
Gramsci: “Angelo
Beolco, dit Ruzante, fou descobert per Maurice Sand, fill de George Sand, que
el va considerar no solament més important que Ariosto com a comediògraf, sinó
fins i tot que Maquiavel i el qualifica de precursor de Molière i del
naturalisme francès modern.”
Vito
Pandolfi: “Ruzante
representa una tipologia subalterna i reuneix en els seus personatges i en les
seves burles amargues el sarcasme que li inspira la història”.
Dario
Fo:
“Ruzante è il nostro Shakespeare”
FOTOGRAFIES D’ALGUNS MOMENTS DE L’OBRA
SISÈ MUNTATGE
.jpg)
“GUERNICA” de Fernando
Arrabal
(versió catalana de Ramon Llop)
El
26 d’abril de 1937 la ciutat de Gernika va ser bombardejada per
Guernica de
Fernando Arrabal fou escrita l’any 1959 amb francès, justament el mateix any que s’inaugura El Valle de los Caidos.
L’obra transcorre en el període de temps que dura el bombardeig de Gernika. Un matrimoni vell és sorprès per l’atac aeri. La dona és atrapada al vàter mentre llegeix. El vell intenta endebades alliberar-la, mentre tant dialoguen i discuteixen de l’amor, la rutina, el sexe, la gelosia... , finalment, incapaços de comprendre l’objectiu de la guerra, moren enterrats pels enderrocs.
|
NOVA
REPRESENTACIÓ
GUERNIKA
de Fernando Arrabal a càrrec de “EL TROLE”.
El proper diumenge dia
Fernando Arrabal, nascut a
Melilla l’any 1932, va cursa la carrera de Dret a Madrid, però des de 1954 viu
a França, escrivint les seves obres en francès. Arrabal és un autor molt
prolífic i gaudeix d’una presència continua als escenaris francesos. La seva
obra ha estat reconeguda arreu del món,
sobretot, als Estats Units, Brasil, Japó
i Alemanya. Tan el seu teatre com les seves pel·lícules (“Visca la mort!” i
“J’irai comme un cheval”) han estat acompanyades de l’escàndol i la
polèmica.
El fet que la seva mare,
desaforada franquista, denuncies el 17
de juliol al seu pare, militar de tendència republicana, el qual va ser empresonat,
torturat i finalment internat en un psiquiàtric, el fet que ni tan sols pogués
ser pronunciat el seu nom, i el pes d’una educació basada amb el lema Déu,
família i pàtria va marcar a l’autor per sempre.
El món d’Arrabal pertany a
l’absurditat i la seva obra està molt influïda per Samuel Beckett del qual n’és
admirador així com també de Kafka, Breton i de Tristan Tzara, al qui considera
un dels seus mestres.
Els personatges d’Arrabal miren
el món amb la innocència d’uns ulls infantils, i com nens , són unes vegades
cruels i d’altres víctimes de la seva pròpia crueltat, un món on la crueltat i
la tendresa es barreja, un món que també els hi és cruel i hostil. Vito
Pandolfi diu d’ell que “el seu teatre vol ser, sobretot, una cerimònia, una
festa, que barreja el sacríleg i el sagrat, l’erotisme i el
misticisme, la “mise a mort” i l’exaltació de la vida.
Guernica
fou
escrita l’any 1959 amb francès, justament el mateix any que s’inaugura El Valle
de los Caidos. L’obra transcorre en el següent context històric: el 26 d’abril
de 1937 la ciutat de Gernika va ser bombardejada per
L’obra
transcorre en el període de temps que dura el bombardeig de Gernika. Un
matrimoni vell és sorprès per l’atac aeri. La dona és atrapada al vàter mentre
llegeix. El vell intenta endebades
alliberar-la, mentre tant dialoguen i
discuteixen de l’amor, la rutina, el sexe, la gelosia... , finalment, incapaços
de comprendre l’objectiu de la guerra, moren enterrats pels enderrocs.
Guernica fou estrenada en alemany a càrrec de la companyia de Schlosstheater i fou representada a París el juny de 1961 en el Teatre Vieux-Colombier en el marc del Teatre de les Nacions.